Per tal de fer servir el sistema d'instal·lació a S/390, necessitareu una configuració de xarxa que funcioni i una sessió «ssh».

El procés d'arrencada comença amb una configuració de xarxa que us preguntarà per diversos paràmetres de xarxa. Si la configuració té èxit, connectareu al sistema començant una sessió «ssh» que llançarà el sistema estàndard d'instal·lació.

A S/390 podeu afegir paràmetres d'arrencada al fitxer «parm». Aquest fitxer pot estar en format ASCII o EBCDIC. Ha d'ésser d'amplada fitxa amb 80 caràcters per línia. Es proveeix un fitxer «parm» d'exemple parmfile.debian amb les imatges d'instal·lació. Si un paràmetre és massa llarg per escriure-ho dins els 80 caràcters es pot continuar a la primera columna de la següent línia. Totes les línies es junten sense espais quan es passen al nucli.

Si heu iniciat l'instal·lador des d'una partició lògica (LPAR) o una màquina virtual (VM) amb molts de dispositius visibles, heu d'instruir al nucli per a reduir la llista a un conjunt fix de dispositius. Aquesta és la recomanació si en el procés d'arrencada de l'instal·lador hi ha molts de discs visibles, més probable en el cas del mode LPAR. L'opció «cio_ignore» és compatible tant amb una llista negra (on es descarten diversos discs) com amb una llista blanca (amb només els discs admesos):

 # blacklist: just ignore the two devices 300 and 301
 cio_ignore=0.0.0300-0.0.0301
 # whitelist: ignore everything but 1150, FD00, FD01 and FD02
 cio_ignore=all,!0.0.1150,!0.0.fd00-0.0.fd02

Fitxau-vos que els codis hexadecimals de cada dispositiu s'han d'escriure en minúscules. D'altra banda, si es fa servir aquest paràmetre d'arrencada, cal incloure tots els dispositius a la llista: almenys discs, dispositius de xarxa i de terminal. Per a que les opcions anteriors es facin servir durant el procés d'instal·lació cal afegir-les al fitxer parmfile.debian.